El Poble

Situació

El municipi es divideix en dues entitats de població, la del Perelló, la qual inclou els terrenys situats al oest de l'autopista A-7 i la de Vilablareix, per als situats a l'est de l'autopista.

L'entitat del Perelló és majoritàriament urbana, residencial i industrial, i és a on radica el nucli urbà del Perelló, capitalitat del municipi. L'entitat de Vilablareix és majoritàriament rústega.

El terreny és eminentment pla, amb una elevació mitjana de 118 metres sobre el nivell del mar. El punt més elevat és el puig de Sant Roc, amb una elevació de 194 metres sobre el nivell del mar.

Dins el terme municipal hi transcorren tres rius: el Güell, el Marroc i el Reramús. Existeix un transvasament d'aigua construït artificialment entre el riu Güell i el riu Marroc.

Història

El barri de l'Esglèsia de Vilablareix , cap històric del terme, és situat al NW del terme, a 118 m d'altitud. Centra el barri l'església parroquial de Sant Menna, que és documentada el 882 (“Sancti Menne, basilica in Villa Ablares”), quan el bisbe de Girona Teuter va fer donació de diversos delmes situats en aquesta parròquia a la seu gironina. Apareix mencionada un altre cop el 1019 en la dotació de la canònica gironina. L'edifici actual, amb un campanar acabat en piràmide, fou refet en època moderna. Al s XIV n'adquiriren la senyoria els Santcliment, i posteriorment fou lloc reial. Al puig de Sant Roc hi ha l'ermita, restaurada el 2002, que era citada antigament amb una altra advocació que no la de Sant Roc de les Núvies, com era coneguda a la primeria del s XX. El 882 és documentada com a “basilicam Sancti Christophori de Nobinolas” en la donació de diverses esglésies que féu el bisbe Teuter de Girona a la seu gironina. L'aplec de Sant Roc, que se celebra encara el segon diumenge de Quaresma, era conegut amb el nom de l'aplec de les Núvies perquè, segons la tradició, totes les noies que visitaven la capella, al cap d'un any ja eren casades. L'origen de la població, o de l'ocupació de l'indret, s'ha de relacionar, d'acord amb les troballes arqueològiques, amb l'existència d'una antiga vil·la romana. Així, s'hi han trobat diverses àmfores de l'època romana tardana, restes d'un forn, ceràmica diversa i fragments d'un abriüll de ferro. La resta més remarcable és, però, el monument funerari romà, situat enmig dels camps, a uns 150 m del cementiri actual, conegut popularment com la Torre dels Moros o Torratxa. És una torre de planta rectangular formada per dos pisos i un terrat, l'alçada total de la qual és de 8,62 m. Els dos cossos són separats per una triple filera de rajols i eren coberts amb volta de canó, la del pis superior en sentit perpendicular a la volta del pis inferior. El monument pot datar-se a la primera meitat del s III; devia ser la tomba d'un personatge important, potser del propietari de la vil·la romana.

Demografia

Vilablareix, en el fogatjament de vers el 1380, tenia 16 focs, que es mantenien en el del 1378. En el fogatjament del 1553 apareix amb 23 focs. A la fi del s XVIII (1787) tenia 264 h, que el 1860 havien augmentat fins a 417. Els censos de població posteriors acusaren una pèrdua de població, però més modernament es produí una certa recuperació demogràfica, probablement per la influència de la ciutat de Girona; aquesta recuperació encara fou més intensa a partir dels anys vuitanta i sobretot dels noranta, quan es passà dels 803 h del 1981 als 1.020 del 1991 i els 2.034 h del 2001. L'any 2007 hi havia 2.275 h. Aquest creixement és degut principalment a la immigració de gent de la ciutat de Girona, fet que ha afavorit l'aparició de zones residencials. Vilablareix ha estat tradicionalment un municipi agrícola, on predomina el regadiu. Es conreen sobretot cereals i arbres fruiters (pereres, pomeres). La cria de bestiar porcí i boví complementen l'economia. La indústria hi ha tingut un cert desenvolupament, especialment al sector del Perelló, afavorida també per la proximitat de Girona.

• Planol d'equipaments de Vilablareix

  Planols en pdf:

•  
• 
•